El Tema MENSA

Molta gent no sap el que és MENSA, i la naturalesa del tema fa una mica difícil explicar-ho sense semblar pretenciós. MENSA és una associació que reuneix a gent que té un coeficient intelectual (IQ) superior al 99% de la població. Bàsicament, 145 o més.
Cert, separar a la gent quantificant com d'inteligent és resulta una mica feixista, em sembla, o elitista com a mínim.
Jo vaig entrar a formar part de MENSA fa relativament poc, dos o tres anys, i va ser més un repte personal que no pas una altra cosa. Si vas a la pàgina de MENSA Espanya, apart d'explicar qué és i que fa la gent que en forma part, hi ha un test introductori per a qui el vulgui fer, per saber si tens possibilitats de pertanyer a aquest grup. A mi és tot el que em va fer falta! Em vaig dir "Jo puc!" i armat d'una bona dosi de cafeina m'hi vaig enfrontar.
No fa falta dir que sempre m'he considerat (o m'han considerat) una persona bastant inteligent, més que res basant-me en la meva experiència acadèmica/vital. Jo a primària era el típic nen que treia excel.lents sense haver d'estudiar, però al arribar a secondària ja em vaig trobar amb molta més gent que aparentment era com jo, o fins i tot més inteligents. I bàsicament això va fer que deixés de creure'm quelcom especial, i que perdés interés en tot plegat.
Després, al llarg dels anys, la vida i la gent que m'hi vaig anar trobant es van encarregar d'anar forjant a dins meu una opinió més aviat dolenta de mi mateix. Però un dia (no sabria especificar exactament quan) les coses van començar a canviar.
Diuen que si tu no et valores a tú mateix, ningú ho farà. Que tenir autoestima és imprescindible per tenir éxit en qualsevol cosa que provis. Jo, amb les meves experiències, hi haig d'estar d'acord.
Quan fas el test preliminar de MENSA i surt més o menys bé, et proposen de fer-ne un altre més heavy, també online. I si en aquest també destaques, tens la possibilitat d'anar a BCN (o allà on sigui que s'organitzi) i fer el que en diuen un test supervisat, els resultats del qual ja van a missa. Jo tot això m'ho vaig prendre, com ja he dit, com un repte. Diuen que l'IQ d'una persona no varia des de que neixes fins que ets gran, ni te res a veure que estiguis cansat, atent, o més o menys despert. Però jo crec que la actitut amb que t'ho prenguis sí que hi té una mica a veure...
Unes setmanes després em van dir que el meu IQ semblava ser de 155, i que per tant era benvingut a formar part de MENSA Espanya. I m'hi vaig apuntar, encara que mai he anat a cap dels actes o trobades que organitzen els seus membres. El que jo en volia treure, de tot plegat, era una sobredosi de moral que encara em dura, el creure'm a mi mateix capaç de qualsevol cosa.
No em considero superior a ningú pel fet de tenir un IQ molt alt, perque no crec que la vida es regeixi per quantificacions d'aquest tipus. No és millor qui és més inteligent, ni molt menys. El tenir una vida fructífera i digna de menció jo ho associaria més aviat a ser feliç, a fer coses bones, a generar una influència positiva en qui ens envolta. I tot això té poc a veure amb ser més o menys inteligent. En el tema de la felicitat, si em pregunteu a mi, diria que funciona just a l'inrevés: sembla que quantes menys llums tens, més fàcil resulta ser feliç. I si no, mireu la canalla que tenen la síndrome de Down, de vegades semblen les persones més felices del món.
A mi, quan em pregunten que suposa ser "així d'inteligent" (ho fan normalment quan busco feina, ja que vaig decidir posar-ho al CV, més que res per instigar la curiositat de la gent i generar debat) m'agrada comparar-ho al tema de la informàtica: tenir un IQ superior és com ser un ordinador d'una versió més nova, no instrinsecament millor (els ordinadors fan les coses igual de bé, per vells que siguin) però sí més ràpida, i potser capaç de manipular una quantitat més gran d'informació en un citat moment.
Potser, si ho penso detingudament, hi ha quelcom més que això. El mateix fet de menjar-me tant la olla n'es la prova més clara. Encara que pogués triar-ho, no voldria que el meu cervell fos diferent, però tinc molt clar que hi molt més factors apart de la inteligència a l'hora d'aconseguir ser més o menys feliç: La empenta. La sociabilitat. Un caràcter fort. La sort, potser? La bellesa? La falta d'escrupols? Qui sap... Tot juga el seu paper, petit o gran.
Com diu el vell adagi, es tracta de cuinar el plat més bo possible amb els ingredients que et toquen. I això és el que anem provant tots, suposo.
Bona nit, gent.